20/03/2014
31- ¿ON?
Quan algú compra un llibre com aquest, és molt possible que ja tingui un terreny per a construir la casa. També, quan es compra una guia d’un pais, ens resulta de poca utilitat el capítol ¿Com arribar? perquè la major part de les guies es compren o es llegeixen pocs dies abans d’emprendre un viatge ja organitzat.
Però, en tot cas, aquest és un capítol fonamental. No m’importa si ja teniu el terreny. Encara us puc convèncer de vendre-ho i comprar-ne un’altre.
Perquè en allò que fa a l’habitatge, l’emplaçament és el tot. No és que no es pugui viure en qualsevol lloc que algú hagi tingut la idea de parcel.lar, o allà on us hagin regalat un tros de terra. Es pot viure pertot, al fons d’un clot inundable, al costat d’una autopista, al mig del desert, però l’emplaçament és el 80 % de l’encant d’una casa. En els extrems, un emplaçament óptim fa adorable qualsevulla casa, i un emplaçament absurd matxaca el millor habitatge. I d’emplaçament absurds n’hi han tants com volgueu. De fet els criteris amb els que es declaren urbanitzables alguns indrets no tenen res a veure amb cap lògica de la ubicació d’habitatges, sinò més aviat amb una barreja de conveniència del propietari i recolçament polític.
Jo em puc escarrassar a donar-vos instruccions, però la cosa és força simple : N’hi ha un seguit de factors que analitzarem, no sigui dit, però a menys que sigueu realment curts i insensibles, ja els tindreu en compte sense els meus consells. Però, un cop vist que els paràmetres lògics i mesurables son satifactoris, encara caldrà que us deixeu de foteses i us pregunteu sincerament : ¿Aquest és un emplaçament desitjable per a una casa ?
El lloc no és intercanviable, ni tots els llocs són adeqüats per fer una casa agradable. Si encara no teniu el terreny, us aconsello vivament que passeu el temps que calgui per a arribar a estar convençuts que el lloc és el que s’ajusta als vostres desitjos actuals i (presumibles) del futur. Com a mínim, us en heu d’enamorar. Això possiblement s’ens passaria, però a còpia de sentir les lloances de totes les visites l’acabareu sentint la casa i el seu emplaçament com a part de vosaltres, i a més començarà a actuar l’instint territorial.
No es tracta de que sigui un emplaçament singular o tingui unes vistes espectaculars. Es quelcom molt més subtil. En aquest aspecte, igual que en altres relacionats amb la casa, cadascú ha de testar els seus gustos o desitjos, i no limitar-se a amollar-los com si fós el Cant de la Sibil•la, sense haver-los fet passar la prova de foc. Per exemple, es poden tenir tipus d’experiències molt útils sobre emplaçament de les cases en els viatges de turisme, si fugim dels ressorts o els creuers i utilitzem apartaments o casetes llogades per dies. També, si el vostre estil de vida us ho permet, mireu de demanar prestades cases als amics, i habiteu-les. Si, com és d’esperar, esteu en un procés de decisió respecte a fer una casa, us aconsello que repetiu experiències d’aquestes com una obligació.
Es clar que també es pot triar un terreny amb poc encís perquè és fàcil d’adquirir. De fet tots els solars s’acaben venent, com també hi ha matrimonis de simple conveniència, i molts d’ells són sòlids com una roca (també com una roca ensopits i feixucs). La metàfora no és molt afortunada, perquè els llocs, més que les persones, quasi sempre acaben fent-se estimar . En pla Zen diríem “Qui res no espera, mai pot ser mossegat per la decepció”. Sentenciat això, ja us ho fareu.
32 - DECISIONS INICIALS ¿DINS O FORA CIUTAT?
Sembla que no caldria enunciar el que tothom sap : Les diferents prestacions que donen les ciutats, els pobles, les urbanitzacions i el camp. Miraré de limitar-me a donar-vos alguns instruments d’anàlisi, en forma de test, per tal que us pogueu fer front al tema a la vista de la seva globalitat. Si més no, això us pot ajudar en moments d’indecissió i us deixarà millor cos que tirar una moneda a l’aire
Viure fora ciutat, en general, vol dir viure al casc d’un petit poble o bé en una urbanització. Es clar que la primera de les possibilitats ofereix unes condicions de servei millors que la urbanització en molts aspectes. Particularment crec que és també molt més agradable, però la oferta de terrenys no és tan massiva, i els veïns més heterogenis, però en molts casos millor educats.
Si és el cas que teniu dubtes, personals o de parella, sobre si heu de fer casa vostra en un entorn urbà o bé en una urbanització, us puc ajudar fent-vos una elemental i obvia llista d’avantatges i inconvenients d’ambdues opcions, per tal que pugueu puntuar-les i arribar a una decisió impecable. Per tal de simplificar, acordarem que els avantatges d’una opció són exactament els inconvenients de l’altra :
Avantatges de viure fora ciutat Avantatges de viure a ciutat
Entorn natural i agradable. Qualitat ambiental.
Silenci. Qualitat de vida quan s’hi és.
Millor preu de l’habitatge.
Estalvi de viatges de cap de setmana.
Proximitat a activitats d’esbarjo esportiu.
Oportunitat de practicar la jardineria i el bricolatge.
Facilitat per a reunions d’amics Accés fàcil i barato a la feina.
Estalvi de temps i diners en els viatges diaris
Botigues i serveis accesibles a peu
Més amplitud i opcions de vida social
Facilitat de transport escolar i activitats pels nens.
Ampla oferta d’activitats culturals i fàcil accés.
Facilitat per als estudis universitaris.
Al final d’aquesta secció un proposo un test on ordenar i avaluar aquestes opcions, per tal que, en cas de dubte, pogueu “objetivar” i autojustificar una decisió personal al respecte
Altra possibilitat és viure a un mas aïllat preexistent, i també és possible que algú especuli amb la oportunitat de fer-se una casa nova al mig del camp, en sòl rústec, dit en termes legals Sòl No Urbanitzable. Obrirem per a ells un capítol exclusiu
|