Vademecum de l'Autopromotor - QUÉ ÉS, EN EL FONS, UNA CASA?
|
20/03/2014
14- ¿QUE ÉS, EN EL FONS, UNA CASA?
Segon els diccionaris, una casa és un edifici per a habitar. A la seu volta, un edifici es una construcció de paleteria, apta per a cobejar persones, animals, etc , mentre que habitar consisteix en estar en forma habitual, i particularment dormir, en un lloc determinat. Ho de dormir és especialment rellevant, perquè suposa un estat de indefensió que exigeix, ja d’entrada, que aquest lloc aporti protecció.
Ara, per això no calia escriure cap llibre ¿no?. Als arquitectes ens agrada molt anar al fons de les qüestions, amb l’objectiu de justificar la “originalitat” d’una proposta trencadora, encara que sovint sembla que no calen justificacions funcionals o conceptuals per a projectar artefactes constructius, per tal que siguin prou epatants ( y el que lo tenga que usar, que arree).
En el extrem, per a mi una casa fóra bàsicament el lloc, objecte o eina dins o sota el qual les persones protegeixen el seu cos i les seves propietats d’algun factor extern indesitjable. Sota aquest concepte, la casa mínima fóra un paraigua, i no dic un barret perquè pel seu tamany i funció cau dins del camp semàntic de “vestit”. Ara, cal dir de seguida que “casa” i “vestit” tenen i comparteixen una segona funció, diferent a la de protecció, que és la de representació social, però això és de segon curs, i ve després.
¿Quins són els factors indesitjables, externs (a nosaltres mateixos o a la familia), dels que ens hem de protegir , nosaltres i les nostres i propietats? Fàcil :
1- El clima i els fenómens naturals : Fred, calor, pluja, neu , vent, inundacions, cendra volcànica, gas radon, etc.
2- Fauna i flora, salvatge o simplement aliena : Llops bufadors, mosquits, gossos bordadors, arrels, polens alergógens, etc
3- Humans i els seus efectes : Asaltants, lladres, sorolls, polució, veïns xafarders, bombardejos nuclears o normals, etc.
Ja comprendreu que m’estic dirigint, espero, a gent no gaire nómada, dels que ja fa uns 14.000 anys van decidir “asentar-se” i que són majoria entre els compradors habituals de llibres. Si d’altra banda som conscients de que, malgrat el que ens expliquen sovint, en aquesta vida tot és força precari, i de que en tot cas els nostres esforços per protegir-nos haurien de ser proporcionals als riscos estadístics, arribem a la conclusió de que al marge de les neures de cadascú i de les seves pors, que poden ser justificades si ets en Salman Rusdie o un capo de la Camorra, les cases ens han de protegir bàsicament del clima, dels veïns i dels lladres, i, per tant, els valors estàndar a protegir són :
- El comfort
- La intimitat
- Les propietats.
I ara ve el segon curs : Més enllà de les necessitats de protecció esmentades, que són les funcions mínimes i universals, les cases tenen altres “funcions” , que podriem resumir en tres :
- Funció “taller”. Dins les cases, a més d’estar, fem coses. Algunes són obvies, com cuinar i rentar la roba, però , cada cop més, són activitats relacionades amb el temps lliure, com llegir, mirar la tele, jugar a l’excalèctric, fer bricolatge. No cal dir que en el passat, però també ara i cada cop més en el futur, n’hi ha molta gent que no només és a la casa en el temps lliure, sinò que treballa a casa. Mestresses de casa o jubilats, i també els nens, fan un ús de la casa extensiu a aspectes més propers al laboral que altra cosa, i jo mateix estic escrivint aquest llibre a casa meva. Això introdueix aspectes i necessitats ergonòmiques, i no només a la cuina, que és el taller domèstic pe excel•lència.
- Funció “entorn personal agradable”. Cadascú desitja que l’interior de la seva casa s’apropi tant com li permeti la seva economia a allò que és, per a ell, un entorn desitjable i autoasertiu. Aquí ja apareix la necessitat psicològica de certa amplitud : Ja veureu que el tamany de les estances no vé determinat per la seva funció declarada (que no exigiria més espai que el d’una roulotte), sino que ja entren aspectes relacionats amb la biografia de cadascú, que poden generar claustrofobia en espais força mçés petits que els vioscuts en la infantesa. Aquí també s’inclou la funció “museu personal”, ja que la gent s’envolta d’objectes que li parlen d’allò que són, o voldrien ser, o del què se senten orgullosos, perquè els han “guanyat” o heretat (trofeus, títols, records, fotos d’avantpassats o de moments gloriosos, etc) o bé simplement els han “triat”, com els quadres, els acabats de parets sostre i terra, o altres objectes decoratius. Sovint aquest últims aspectes participen també de la funció que segueix.
- Funció “representació social”. A través de les faanes les cases parlen a molta gent (tothom que les mira) de la classe social, nivell econòmic i intel•lectual, i estil de vida dels que viuen dins. Però és a dins on la casa parla amb més precisió de nosaltres. Això sí, només ho fa amb la gent a qui convidem a entrar, que són molts menys però segurament més importants per nosaltres. Que la casa parla de nosaltres és ben sabut, de forma que la major part de la gent mirem molt de controlar el que la casa diu, i sovint li forcem a dir mentides, quan pretenem que la casa expliqui, no el que som, sino el que voldriem que els altres pensessin que som. I quan es “pretén” això, les cases resulten “pretencioses”. Aquest és un tema que dóna per molt, ja que no està gens clar el límit entre l’objetiu personal d’esdevenir “millor” (i ajudar-nos a base de fabricar-nos la casa de la nova persona que volem ser), i la simple voluntat d’aparentar.
Faig tota aquesta introducció perquè estic segur de que per algunes persones pot ser útil cares a fixar i depurar el núvol de seu desitjos i il•lusions vinculats al fet de fer-se una casa.
|
Vivipedia > Vademecum de l'Autopromotor > QUÉ ÉS, EN EL FONS, UNA CASA?
Via27 | Juli Llueca - Arquitecte | Via Emporitana, 27 17600 - Figueres | Girona, España | Tel: +34 972 507 798 | Fax: +34 972 534 084 | Email:
info@via27.com
