Cadascú tindrà les seves raons i les valorarà de diversa manera. La cosa va més enllà d’un simple càlcul econòmic: hi ha també raons ambientals, sentimentals i fins a ecològiques.
Miro de repassar-les pel damunt.
Raons econòmiques
En general, no és rendible rehabilitar una casa, tret que ja ens agradi força com és, i apreuem els seus valors actuals.
Encara així hauríeu d’afrontar varis de les següents despeses :
• Consolidar l’estructura (el primer, si és que gastarem diners sota ella)
• Repassar cobertes i resoldre probables humitats
• Millorar les condicions d’eficiència energètica
• Quasi segur intervenir en les instal·lacions (tubs i fils)
• Refer cuina i banys
• Canviar sòls i acabats superficials.
Us cal un arquitecte per a tenir una primera idea d’on us fiqueu : Cada cas és diferent i els constructors, abans que tingueu un projecte, uns faran orientacions de cost molt a la baixa, per no espantar-vos. Sense esmentar si volem canviar força la distribució, ampliar, etc. No dubteu que en aquest cas no serà rendible.
Raons ambientals
D’acord, l’obra de rehabilitar no serà gaire més barata que la de fer obra nova. Però… I si fiquem en el càlcul el preu del sòl? Si la casa vella, pot ser heretada, està situada en un lloc interessant, on una parcel·la buida costaria un ull de la cara, se suscita un dubte més greu Ens venem la casa familiar, el seu entorn consolidat, conegut i ben servit, i ens anem
a una urbanització? Gairebé totes les cases usades estan en llocs singulars, ben diferents a una nova urbanització. Vist a l’inrevés, resulta difícil, car, i sovint complicat, aconseguir a bon preu una parcel·la en una zona interessant. La raó és que molt pocs propietaris de zones “bones” necessiten vendre.
Raons sentimentals
Derivades directes de les ambientals, però barrejades amb altres temes quan es tracta de la casa que ha viscut la família tres generacions o més. Per a determinats esperits sensibles mantenir-la en ús pot ser una missió irrenunciable. O no ja la casa, però sí el barri, el poble. En fi, a molts dels lectors us semblarà que parlo de sentiments gairebé extingits. Poca gent jove, en edat de “muntar casa” està ara per aquestes coses, immersos com se senten en la globalització que ens dispersa per aquest petitíssim món. I àdhuc hi ha…
Raons “ecològiques”
Deixar esfondrar-se tots els edificis del món cada 80 anys, mirar de dispersar les muntanyes de residus, i anar reallotjant la creixent població en nous habitatges, amb el brutal impacte ambiental de la fabricació i transport de materials, és senzillament insostenible.
En les grans ciutats, derrocar i reconstruir gairebé no es planteja, i els barris que no es degraden per raons extra constructives es mantenen en servei durant segles. Penseu en el paisatge urbà de Viena, Paris, i també Barcelona, Madrid, on segueixen en ús (i a valors molt alts) edificis de molt més de 100 anys… convenientment rehabilitats
