“Uns radiadors que s’endollen a l’electricitat consumeixen molt poc perquè van amb oli” . Mentida.
“Hi ha un tipus d’aïllament platejat i molt fí (3 mm) que aïlla del fred i la calor el mateix que el “porexpan” de 3 cm”.  Mentida.
“Amb plaques solars a la teulada resoldré el tema de la calefacció”.  Mentida.
“Amb una llar de foc tancada faré anar uns radiadors i tindré calefacció a per tot”. Més mentida que veritat.
“Un sistema de calefacció elèctrica que va per terra comsumeix molt menys que les típiques plaques elèctriques”. Mentida.
“Amb unes plaques solars fotovoltaïques m’estalviaré la connexió a la xarxa elèctrica”. Força mentida.
“Aprofitaré un pou que tinc a casa per  tenir una bomba de calor aigua-aire”. Mentida.
“Una fusteria d’alumini “amb trencament de pont tèrmic” és més cara, però l’amortitzaré en estalvi de calefacció”. Mentida.
“Si apago sempre les llumetes dels pilots dels aparells amb “mando” a distància, estalviaré moltíssim”. Mentida.
“Amb una rentadora o rentaplats que puguin prendre aigua ja escalfada s’estalvia energia i diners” Mentida.
“En el meu pis de 80 m2 gasto 1.500 euros a l’any en calefacció”,  o bé “No sé quant gasto a l’any en energia a la llar, però estic molt conscienciat sobre la necessitat d’estalvi energètic fins al punt que signo sempre contra coses com ara la MAT”.
Mentida (que estiguis conscienciat).

Escric ara, com havia promès, d’un tema que conec bé : l’eficiència energètica dels habitatges.   L’aspecte positiu de l’actual contexte de crisi és una actitud social contrària al malbaratament en general, després d’un llarg periode en què el gest  d’apagar els llums (reals o metafòrics) o preguntar el preu de les coses, era vist com a propi d’avis, o de pobres, i en tot cas,de poc modern.    Encara que finalment aquesta no sigui la crisi del sistema, com diuen alguns, i d’aquí uns anys tornem a esquemes econòmics similars als del 2007, aquest retorn a la mentalitat d’estalvi pot, si més no, dilatar uns quants anys l’autèntica crisi, i donar-nos alguna oportunitat de reconducció de la bèstia.

Quan se cerquen xifres i percentatges sobre el repartiment del consum energètic succeeix, com en molt altres camps estadístics, que llevat que no emprem molt i molt de temps a filtrar-los i testar-los, correm un gran risc d’acceptar números falsos o mal interpretats. Jo em limito a presentar-vos els dos extrems trobats en estadístiques del  percentatge d’energia que es consumeix a les llars respecte al total consumit al país : Entre el 13,3% que alega el fascicle del “Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015” i el 31% del “Observatoir de l’Energie” francés.   Trobo estranya tanta diferència, encara que a França gastin més en calefacció (i això no ho compensi la menor despessa en aire condicionat domèstic).   El consum d’energia es medeix en kTEP (milers de “tones equivalents de petroli”) i si aceptem les xifres de Catalunya, que són referides al 2003, això significa que a les llars es gastaven anualment 2.026 kTEP, és a dir, 2.026.000 tones de petroli (sí, tones, si et cau una al cim, et mata).   Com que no sóc periodista, no tinc necessitat d’equivocar-me en els zeros, i com que ja recordeu que a Catalunya som (erem) 6 milions, ens toca l’equivalent a 337 kg (uns 370 l) de “petroli equivalent” per persona i any, de despesa energètica exclusivament a la llar.   És clar que això és la mitja general, i estic convençut que vosaltres, gent prou culta com per llegir això, gasteu una mica més.   Dins la llar,  l’energia i els euros que costa s’anirien aproximadament així :  calefacció i aire condicionat, 60%; aigua calenta, 15% ; cuinar, 7%; electricitat específica, 18% (això és una extrapolació personal ponderada de diferents fonts).

"Avui ja és rendible en tots els sentits instal.lar plaques solars per  recolzar la producció d’aigua calenta»  Veritat, tot i que en habitatges existents l’amortització és més llarga.

“Hi ha sistemes de calefacció elèctrics que gasten menys energia i diners que els de gas o gasoil”. Veritat : Les darreres generacions de bombes de calor, encara que tenen l’inconvenient de no acabar de respondre quan la fred realment apreta.
“Les aixetes monocomandament fan malbaratar força energia “ Veritat : la major part de la gent les obren en posició parcial “calenta” sense voler, i no se n’adonen perquè no s’esperen  que arribi.  L’aigua és escalfada, surt il.lusionada cap a l’usuari i acaba refredant-se tristament a les tuberies.
“Conèixer detalladament el consum energètic de la llar, igual que es coneix el del cotxe, és la primera condició per intentar un estalvi energètic” Veritat absoluta.

"Aquest article vol ser una provocació per afrontar seriosament aspectes generals i de detall sobre l’estalvi energètic, ja que veig que la major part de la força se’ns va per la boca o en correcció política.  Espero tenir ocassió d’explicar, matissar i debatre tot el que he dit. Òbviament no és un tema local, però ¿no deien que, després de pensar en global, havíem d’actuar localment?.    Preparem el terreny per a que quan conclogui “Figueres 2009 Capital de la Cultura Catalana” aprofitem el ressó mediàtic guanyat i reciclem els mateixos logos per  començar  “Figueres 2010 Capital del Consum Conscienciat”.
.................   No es mereixen, Richard.