Vademecum del Autopromotor - CASAS "ECOLÓGICAS"
|
25/07/2011
Tot i que l’adjetiu “ecològic” ha perdut el seu
significat inicial i ha esdevingut definitivament naif, no hi ha dubte
que representa una forma ràpida i clara de nomenar tot allò que té que
veure amb la preocupació pel futur del planeta.
Ara bé, a causa de les informacions raquítiques, defectuoses i estúpides
amb les s’omplen els suplement...
Tot i que l’adjetiu “ecològic” ha perdut el seu
significat inicial i ha esdevingut definitivament naif, no hi ha dubte
que representa una forma ràpida i clara de nomenar tot allò que té que
veure amb la preocupació pel futur del planeta.
Ara bé, a causa de les informacions raquítiques, defectuoses i estúpides
amb les s’omplen els suplements dominicals dels diaris (quatre pàgines
per a cada “gran tema”, de les que tres són de fotografies), s’ha
fomentat en l’imaginari de la gent “culturitzada” la idea de que
promoure una “casa ecológica” és una opció valenta, nítida i
responsable. Finalment no se sap gaire qué és exactament una “casa
“ecológica”, però la idea és atractiva. Si ens hem de refiar de les
fonts d’informació esmentades, es tractaria bàsicament d’una casa “de
disseny”, per supossat molt singular, en la que s’ens diu que NO s’han
fet servir materials proscrits i a la que s’ha afegit algun recurs o
mecanisme que suposadament ha de contribuir a disminuir el seu consum
energètic. En general, aquests recursos són purament gestuals i
sovint ridículs, com per exemple quan es diu que s’ha dispossat un car
sistema d’aprofitament de l’aigua de pluja que cau a la teulada per
regar l’hort (cosa que solucionarà menys d’un 10 % de les necessitats
d’aigua de l’hort).
Sense dubte, la major part dels autopromotors que fan seva aquesta idea
són gent sensibilitzada i tenen intencions responsables, però cal dir de
seguida que la única opció autèntica i responsable “ecològicament”
envers la construcció d’una nova casa és no fer-la, sino rehabilitar la
casa dels avis.
Ja ho sospitàveu, però us ho confirmo : el problema ecològic de fons és l’excesiu i insostenible creixement de la població, i el “necessari” però encara menys sostenible creixement econòmic il.limitat. Una de les manifestacions secundàries és l’insostenible creixement del sòl urbanitzat. En allò que fa al primer món el creixement vegetatiu de la població ja s’ha aturat, però com que és el creixement econòmic el que no es pot aturar, hem necessitat la importació massiva de gent del tercer món per tal que siguin barats no només les mercaderies, sino també els oficis de servei que no es poden deslocalitzar, com ara cambrers, servei domestic, cuidadors, prostitutes, manobres, teleoperadors, repartidors, etc. Es fa servir la paraula “sostenible” per designar qualsevol procediment una mica més eficaç que l’anterior, quan és obvi que només mereixen aquest qualificatiu els processos que es podrien continuar indefinidament sense fer disminuir cap dels recursos finits del planeta. Com diuen els realment concienciats « viure de les rendes sense menjar-se el capital ». Un cop fet aquest descoratjador però necessari discurs, nosaltres serem molt modestos i anem al grà : En aquest capítol, parlarem de “cases ecològiques” no per a salvar el món ni per sortir a les revistes, sino només per estalviar una mica, per a no malbaratar recursos. I no parlarem només dels recursos del planeta sino també dels diners de qui fa una casa nova i després haurà de pagar el seu manteniment. Per començar, desterrarem la parauleta “casa ecològica” i la sustituirem per “construcció respetuosa i eficient”. Això tindrà dos sentits : el primer d’ells es referirà a la mateixa concepció de la casa, sobre tot a la preocupació per que estigui en una relació harmoniosa, amable, fàcil i llògica amb el terreny, amb el lloc i amb el clima, i que també la tria dels materials de qué estarà feta respongui a aquesta voluntat harmónica. El segon aspecte serà la eficiència energètica de manteniment i es referirà més aviat a la (llarga) vida de l’edifici. HARMONIA ENTRE LA CASA I EL LLOC. No és només en aquest capítol que es parla de la necessària harmonia entre la casa i el lloc on es construeix, però és aquí on trobem la raó de ser “material” d’un requeriment que sovint sembla més aviat estètic, o inclús ètic. Ja hem parlat abans del caràcter immoble, feixuc i mamotrètic de les cases, i és per això que durant tota la història l’harmonia entre les cases i el lloc no ha estat cap virtut, sino una simple imposició material : Llevat de construccions suntuàries, les pedras eren recollides dels voltants immediats, perque eren de franc i perquè són molt feixugues de moure. Com a feliç conseqüencia, totes les cases d’una vila determinada tenien el mateix aspecte i no havia estridències. Curiosament, avui també els cotxes se semblen molt entre ells, però és perquè es tracta d’un producte industrial de mal personalitzar a causa dels requeriments de funcionalitat i seguretat. En allò que fa a les cases avui, amb l’abaratament del transport i amb la prosperitat del primer món, quasi tothom pot fer un acte d’afirmació personal i construir una casa “original”, que justament no s’asembli a les del seu voltant. Els urbanistes han de fer complicades ordenances estètiques per sortir al pas del mal gust que corre, en moments en qué no hi ha res més fàcil que conseguir la originalitat : No tot allò original és estúpid, però sí que tots els objectes estúpids son originals, i per això, si el que prima és ser original, n’hi ha prou amb fer un avió de pedra, un vestit de llauna o una casa de xocolata (o un xalet suís a Menorca). També això pot afectar alguns arquitectes, en forma més subtil però amb resultats d’estridència similar. Donçs bé, el disseny d’una casa respetuosa comença per interrogar al terreny qué és el que vol que li facin al cim. Això és un tema de sensibilitat i sentit comú, en el qué qualsevol arquitecte bó (n’hi ha moltíssims, i millor que no sigui un patum) pot ajudar molt. De fet, la suma de les necessitats del propietari, de la seva disponibilitat económica, de les ordenances urbanístiques i de la vocació del terreny no acostuma a deixar gaire llibertat, i millor que sigui així. EFICIENCIA ENERGÈTICA PASIVA : UBICACIÓ, VOLUM, FORMA, ORIENTACIÓ, MATERIALS, OBERTURES Un disseny d’alta eficiència energètica passiva vol dir que, simplement col.locant i distribuint la casa d’una determinada manera, donant-li una determinada forma i volum, i dissenyant intencionadament els murs, les abertures i les seves proteccions, es pot conseguir un més gran confort de clima interior amb una despessa en calefacció i refrigeració substancialment menor. Això s’ha d’aconseguir : - Sense distorsionar gaire els requeriments funcionals. - Sense emprar intal.lacions especials ni tecnologies gaire diferents a les tradicionals. - Sense gastar un duro de més, o amb petits augments ràpidament amortitzables amb l’estalvi aconseguit. Evidentment, la mesura en qué s’acompleix l’objetiu energètic té que veure amb la mesura en que se li dongui preponderància sobre la resta d’objetius. Per això, la eficiència energètica passiva és simplement un requeriment més, a col.locar pels propietaris en el lloc jeràrquic que considerin oportú. Des del punt de vista de l’arquitecte, el seu triomf és conjugar tots els requeriments d’una manera òptima, en forma que sembli que cap d’ells ha estat sacrificat per afavorir els altres. Hem parlat a bans del “respecte al lloc” com a base per a les primeres decisions, però no és només això el que un disseny eficient té en compte des del principi. Respecte a la implantació de la casa dins del terreny, en aquest capítol només ens interesaria la seva relació al sòl, als vents i al clima, però mirarem de relacionar-ho amb la resta de condicionants que finalment resulta difícil destriar : les vistes cap a fora i des de fora, perquè acostumen a prevaldre sobre la resta. Quan s’ha aconseguit una ubicació que permet de gaudir de unes vistes bones, cap consideració energètica ens farà girar la casa d’esquenes. Ho mateix passarà si per tal de millorar les performances hauríem de perdre intimitat. Però les”vistes des de fora” no només tenen l’aspecte negatiu de la pèrdua de intimitat, sino també el de la potser desitjable “exhibició” de l’edifici. Un cas molt singular d’això es produeix en les cases semisoterrades en parcel.les en pendent, que tenen un comportament energètic magnífic però que exigeixen renunciar a un aspecte molt important (per a alguns) de la construcció : La casa simplement desapareix com a tal i només pot ser percebuda des de dins. Perd així el valor que se li pugui atorgar com a objecte en el paisatge i emblema dels ocupants, valor que no obstant recupera (i força potenciat) quan qui no la pot veure és informat de la seva existència. Quan algú coneix bé un país, els requeriments de ubicació esdevenen tòpics trivials d’aplicació automàtica : A l’Empordà tothom sap que cal protegir-se de la Tramuntana i, per tant, mirem de no posar portes al Nord, i cap finestra de dormitoris. En general tothom dona per sabut que la orientació Sud és la millor. Però tot això, que és cert en general, cal matitzar-ho moltíssim quan s’aplica a un terreny concret. He esmentat l’Empordà perquè és un dels casos en que això té importància. A cada comarca el vent acostuma a tenir unes direccions dominants, però no sempre està clar que calgui evitar-ho. Molts vents de mar o frescos són esperats i benvinguts a l’estiu. Dit això, cal tenir en compte que un vent local dominant, desitjable o no, pot no arribar a tocar a certs llocs, o fer-ho transformat de direcció, degut a la configuració del relleu, a boscos, construccions, etc. Els arquitectes de cada comarca coneixen els vents dominants normals, però també a ells els caldria anar al terreny concret a constatar qué passa, i fer-ho quan estigui bufant el vent, luxe laboral que només alguns es poden permetre. Resta encara el tema de les boires. Hi ha llocs molt propensos a boires, i la forma més ràpida d’enterar-se és preguntant a la gent que hi viu, però si desgraciadament ja heu comprat la parcel.la, la boira no tindrà gaire incidència en el disseny, llevat que es tracti d’un lloc com les Canaries, on la manca d’aigua de pluja es pot suplementar amb captadors de boira. Venen ara els aspectes de la orientació millor, i no només respecte al sol, sino als canvis cíclics que l’entorn fa. Però els primers són constatables fàcilment des de la simple teoria, i només cal anar al terreny per detectar ombres que provinguin de l’entorn que no controlem : Edificis alts, arbres dels veins o dels carrers. Si no fós per aquests obstacles locals, on tocarà el sòl cada hora i cada dia de l’any (l’asoleiament) es pot saber a la perfecció sense sortir del depatx. Per tant, l’arquitecte us ha de poder dibuixar el recorregut de l’ombra de la casa o d’un arbre sobre la piscina el matí de tal dia de juliol (sempre que no sigui núvol). L’orientació nord tindrà mala premsa en certes comarques, però resulta molt agradable a l’estiu, quan l’edifici ens fa una ombra competent (no com la dels parasols tèxtils). I també a l’estiu, les finestres i finestrals a Sud més val que tinguin unes bones viseres o com a mínim, persianes exteriors amb bona ventil.lació entre elles i els vidres, cosa extensiva a les finestres a Oest (el sol de l‘Est al matí és molt més suportable). Les esmentades viseres en les finestres a Sud no cal que siguin gaire pronunciades, ja que altrament no deixen entrar el sòl a l’hivern. A més, les variacions d’alçada del sòl no es corresponen amb les variacions de temperatura diurna. L’alçada màxima a migdia es produeix en el solstici de juny, i així si obstrueixes l’indesitjable sòl d’agost amb una visera fixa, obstrueixes també l’agradable sòl d’abril. no es pot tenir tot, però es diu que 60 cm de visera col.locada 30 cm sobre la finestra al Sud és força òptim. En tot cas cal tornar a recordar que no cal fer un drama d’això, i que ens referim a optims segons aquest aspecte. En multitud de casos es sacrifica quasi tot el guany solar a l’hivern per tal de tenir un porxo de 1,80 m de fons. això hauria d’anar més aviat al capítol”ON” : En resum, per tal de conèixer els condicionants climàtics del terrenys cal preguntar i preguntar als veins, però en allò que fa a la parcel.la concreta us tocarà i us agradarà experimentar-ho personalment, i si és possible abans de comprar el terreny, però això últim és el típic consell tonto impossible de complir. Però com a mínim, després de tenir el terreny, llogueu una roulotte o agafeu una tenda de campanya de Decathlon i aneu a passar algun cicle complet capvespre – nit - matinada al terreny. |
Vivipedia > Vademecum del Autopromotor > CASAS "ECOLÓGICAS"
Via27 | Juli Llueca - Arquitecte | Via Emporitana, 27 17600 - Figueres | Girona, España | Tel: +34 972 507 798 | Fax: +34 972 534 084 | Email:
info@via27.com
