Vademecum del Autopromotor - ¿CONSTRUIR LA CASA O COMPRAR-LA FETA?
|
20/03/2014
12 - AVANTATGES I INCONVENIENTS DE DISSENYAR, PROMOURE I CONSTRUIR LA TEVA CASA A MIDA VERSUS COMPRAR-LA FETA.
La primera diferència entre ambdues opcions és d’actitud devant el món i la història. N’hi ha qui, de mena, no vol perdre l’oportunitat de perllongar la seva presència en el planeta a travers d’allò que deixa en ell, de la seva obra. I si no ets reconegut com un geni de la literatura, de les altres arts, de la ciència o de la política, i no comptes, dons, amb persistir en la memòria de les generacions succesives, la millor obra pròpia que pots deixar és justament “una obra”, és a dir, una construcció. I com que normalment tampoc et podras construir l’Arc de Trajano”, la “obra” més fàcil de deixar (i més discreta, en general) és la teva propia casa.
“Aquesta casa la féu el meu besavi” - Dirà algú que tú no arribaràs a conèixer – “tot i que després s’ha reformat un parell de cops”. Segurament la conversa continuarà versant sobre el que saben de tu, evocant la teva memòria. ¿T’agrada la idea?
Ser promotor d’una casa, la casa pròpia, suposa aventurar-se en terrenys desconeguts, complexos i arriscats : finançament, legalitat urbanística, llicències d’obra, responsabilitats civils, recerca de constructor i/o industrials, tria de materials i procediments, usos, costums i nivells de formalitat del món de la construcció, tràmits fiscals i notarials, etc.
Es per això que molta gent, quan pren la importantíssima decisió d’adquirir una casa, la hi compra a un promotor de cases genèriques i renuncia als avantatges de la personalització.
Jo mateix he projectat moltes cases per a empresaris que les feien construir per a vendre-les, quan aquest tipus de negoci era viable. No parlo només de blocs d’habitatge, sino de cases unifamiliars, freqüentment aparellades o en filera, però també aïllades, és a dir, cases clarament individuals en règim de propietat vertical, no comunitària, destinades a gent que volia aquesta individualitat i independència però no volia passar pel tràngol de sometre’s al desconegut procés de l’autopromoció.
Si estàs mirant aquest llibre està clar que tens, com a mínim, una certa tirada a fer-te la casa, més aviat que a comprar-la, però en tot cas val la pena fer algunes consideracions. Com a quasi tot en aquest llibre, es tracta d’obvietats, però us les oferiré ordenades i ponderades.
Més endavant enumeraré els diferents rols que intervenen en la “fabricació” d’una casa, però ja veureu que el més decisiu és el de “promotor”. Avanço que “promotor” és qui decideix la cosa, i posa la iniciativa, l’impuls i els mitjans per tal que aparegui una casa allà on abans no n’hi havia cap. No cal que sigui el propietari, però acostuma a ser-ho si més no mentre dura la construcció. Un empresari que decideix fer pisos per vendre és un promotor. Si tu decideixis fer construir una casa per a tu mateix, ets un promotor. Si decidissis, a més, organitzar tú la seva construcció (en comptes de, un cop projectada, “donar-la a construir”) fores un promotor- constructor). I si finalment, te la fessis tú amb les teves mans, amb l’ajut de familia o amics, fores un promotor- autoconstructor, o simplement un amish.
També pots pensar, dissenyar o projectar una casa, però fins que no tens la intenció organitzada de construir-la, no passes de ser un dilettante que s’entreté. Però espero que frueixis del procés.
Comprar una casa feta vol dir contactar amb diferents promotors immobiliaris que hagin fet, ells, “una promoció” de cases (o amb diferents agents de la propietat immobiliària que venguin productes de diversos promotors), fer-te ensenyar els productes, decidir quin t’interessa, negociar el preu i les condicions i assegurar-te de que no t’estafen. Si està acabada, és l’opció correcta per qui valora sobretot :
La seguretat absoluta en el cost.
La seguretat absoluta en l’aspecte final.
La rapidesa en entrar a viure.
No tenir mals de cap ni passar més d’un any de la teva vida dormint malament.
No haver de prendre 1000 decisions difícils
Poder asignar quasi totes les culpes dels errors i desajustos a terceres persones.
La facilitat per concentrar les reclamacions en un sol personatge : el promotor.
Pel contrari, decidir fer-se AUTOPROMOTOR, és a dir promoure la seva pròpia casa ho farà aquell que :
Té idees o necessitats abundants i singulars sobre el que desitja d’una casa, i que no seran satisfets per un producte estàndar.
Li fa il•lusió participar, dirigir i viure el procés, encara que sigui un desafiament personal.
Té un sentit esportiu de la vida i li agrada ficar-se en temes engrescadors però difícils.
Li agrada el bricolatge a qualsevol escala i creu que pot resoldre qualsevol cosa amb l’ajut adeqüat..
Té inquietuds respecte a sostenibilitat o altres instal•lacions singulars.
Vol decidir exactament on gastar més o menys diners en la construcció de la casa.
Creu que la seva gestió repercutirà en una millor relació qualitat-preu del producte final.
Vol, com he dit al principi, deixar en el món la seva petjada, amb una construcció que, si és un porquet llest, pot durar força més que ell mateix.
A continuació analitzarem aquests factors més o menys agrupats, per a que no creguis que ho dic a la babalà.
La seguretat en el resultat global
Quan compres una casa feta, estàs veient l’artefacte acabat, i, a més, les vistes reals de que gaudeix, les interferències amb els veïns, el tamany i caràcter del jardí o pati que li resta, etc, etc. Quan la compres sobre plànol o a mig construir, només pots tenir pistes del resultat si el mateix promotor et pot ensenyar d’altres acabades fetes per ell. Si no és així, de seguretat en el resultat tindràs menys que si la fas tú.
La seguretat en la qualitat
Cal dir el mateix que en l’apartat anterior. Sense veure el producte acabat, podem conèixer, per comparança amb altres cases del mateix promotor, els nivells de qualitat objetiva dels equipaments i acabats (prestacions, eficàcia, fiabilitat, durabilitat) però resulta molt difícil imaginar el “impacte visual de qualitat” és a dir, la qualitat percebuda o aparent, cosa ben diferent a l’anterior, i que té més a veure amb l’exhibició social que en farem de la casa.
La seguretat en el cost.
Els arquitectes, com a part de la nostra feina, fem amidaments i previsions de costos de les nostres obres, i en general i en la mesura de que depengui de nosaltres, ho fem molt bé (sí, estic disposat a defensar-ho). Ara, no hi ha res de més difícil que preveure el cost total d’una casa que et facis per a tú, i això és tan complex que t’envio al capítol 8, que ja és de segon curs. Et posso una metàfora : és com si m’encarregues el projecte detalladíssim d’un viatge de noces a Tailàndia i em demanes que et digui amb exactitud quants diners hauràs gastat tu en total quan tornis a casa, en el ben entés que no et compromets a seguir el projecte.
Pel contrari, quan compres una casa feta no només saps el que et costarà, sino que pots fins i tot regatejar el preu inicial (sobretot en temps de crisi).
Ara, cal dir que, a igualtat de qualitats, et sortirà més barat promoure tu que comprar fet, per tal que hagis triat correctament l’equip tècnic. Subratllo “igualtat de qualitats” perquè hi ha un fet cert : Si ets tú el promotor, després d’haver-li imposat a l’arquitecte un rigorós pla d’ajust de costos en l’etapa de projecte, quan arribi l’obra adoptaràs unes qualitats inevitablement superiors a les de projecte, i a les de les cases en venda. Això es deu a l’efecte “ja no ve d’aquí” produït pel que es coneix com borratxera de despesa, i que dona lloc, en les 20 decisions quotidianes durant l’obra, a la pregunta “però, finalment, ¿de quant més estem parlant?”. Només cal multiplicar aquest insignificant “més” per 20 i podrem estimar el sobrecost al que ens enfrontarem. Això sí, serem immediatament conscients de que estem obtenint una cosa molt millor que la inicialment plantejada.
Llevat de casos extrems, acabar la casa amb un increment de cost inferior al 8 % pot considerar-se un èxit i un bon motiu per felicitar tothom : tècnics, propietari i constructor.
Dins d’aquest panorama, la millor opció pels qui valoren prou la individualització i es decideixen a escometre l’autopromoció es trobar, d’entrada, un arquitecte que :
Es mereixi tota la confiança necessària.
Vulgui i sapigui assumir el rol de introductor i guia en la resta d’aspectes enumerats.
¿Perquè cercar primer un arquitecte de confiança, i no un constructor de confiança?
- Perquè l’arquitecte enceta el procés pel seu principi lògic : Esclarir qué volem i definir-ho amb tot detall.
- Només costa un 5% del total.
- Es determinant per a poder controlar el restant 95%.
Un constructor de moltíssima confiança també serviria, perquè honestament cercaria un arquitecte que fóra bo per a tu, però també per a ell, és clar. El tema és paral•lel a si és millor una monarquia absoluta (que ostentaria el constructor de confiança) o els 3 poders de la democràcia, que es controlen entre sí. En aquest símil el poble sempre seràs tu.
Com saber que, a més dels seus rols habituals, l’arquitecte assumirà també el de guia i facilitador de la resta d’aspectes? Mira el capítol de cóm triar arquitecte.
Espero haver-te posat amb claredat davant la crua realitat i que això sigui un primer ajut per a la teva cataracta de decisions pendents.
|
Vivipedia > Vademecum del Autopromotor > ¿CONSTRUIR LA CASA O COMPRAR-LA FETA?
Via27 | Juli Llueca - Arquitecte | Via Emporitana, 27 17600 - Figueres | Girona, España | Tel: +34 972 507 798 | Fax: +34 972 534 084 | Email:
info@via27.com
