Cal començar dient que, sigui o no rendible, qui construeixi ja està obligat a gastar en eficiència energètica. Un compromís europeu ens exigeix anar disminuint, any rere any, la despesa d’energia, i des de l’u de gener de 2020), TOTS els edificis nous haurien de ser de consum “gairebé zero” (nZEBen argotinternacional). Encara que el COVID ha suposat una moratòria, el Codi Tècnic (CTE) ha tornat a endurir les exigències d’eficiència.
Per tant, aquesta casa que tal vegada et facis, quasi no haurà de consumir energia de la xarxa, perquè haurà de produir (amb el sistema que sigui) aproximadament el que consumeixi. Això ja té moltes repercussions.
Per tant, la despesa en eficiència energètica serà molt aviat inevitable per a les construccions noves, encara que es podrà eludir parcialment si rehabilitem. Però en tot cas, la resposta a la pregunta és que sí, que és rendible la despesa en estalvi energètic, perquè els sistemes passius i actius han baixat molt de preu, i baixaran més encara, mentre el preu de la energia ja veiem que està pujant escandalosament. Encara que el que amortitzem o no els diners gastats sempre dependrà de la nostra conducta: si no ens ocupem de controlar el correcte funcionament dels sistemes, o actuem malbaratant energia, no importa quant haurem gastat en aïllament o col·lectors. Això val per a edificis nous, perquè els vells són més cars de “millorar” radicalment, encara que davant una rehabilitació integral això no és així. Per exemple és impensable canviar finestres o calderes de calefacció, i no optar per dobles vidres i calderes d’alt rendiment. Molt més car és millorar els aïllaments.
